L' elefant

L´elefant asiàtic és més petit que el seu parent africà, doncs tan sols arriba als 3 metres d´alçada i als 5000 Kg de pes. A més de la grandària, ambdues espècies presenten altres diferències: el front de l´elefant asiàtic és bombat, el llom arquejat, les orelles més petites, al igual que els ullals (quasi sempre inexistents en les femelles), i la trompa acaba en una sola prolongació en lloc de dues com en el cas de l´elefant africà. l' elefant asiàtic es troba tan sols a la jungla i menja sobretot herba fresca, sempre present en el seu humit ambient.
L' elefant asiàtic forma grups de 20 a 30 individus, generalment dirigits per la femella de més edat i experiència, encara que els mascles adults acostumen a ser solitaris. Sovint se'ls pot veure prop de l' aigua, a on es desplacen diàriament per beure i banyar-se.

Al contrari que l' elefant africà, que molt rarament s' ha domesticat, l' elefant asiàtic ha estat utilitzat per l' home des de fa 5.000 anys per realitzar les tasques més pesades. Per aquest motiu, les poblacions salvatges han disminuït continuament i en l' actualitat resten ja menys de 50.000 exemplars en llibertat.

el lleó i el tigre

Els grans caçadors de l'Àsia
Àsia té els dos depredadors més grans del món: el tigre i el lleó. Les topades entre tigres i lleons mai van ser massa marcades ja que els dos caçadors exploten diferents llocs de caça. El lleó prefereix els espais oberts, trobant-se al límit de vegetació tancada en l'estepa arbustiva, poblada de matolls espinosos i arbres. Aquí justament comença el regne del tigre, que pot arribar fins les veritables selves i jungles si bé prefereix zones amb boscos i clarobscuriositat.
Entre els felins, la classificació de les espècies resulta realment sorprenent, des dels petits gats presents a tots els continents i que actuen bàsicament sobre els ratolins, fins als lleons, tigres i és fa la caça.

Adult: El tigre és el major dels felins vivents i resulta destacat pel ratllat negre de la seva pell. El color de fons varia de groguenc a blanc, les parts inferiors blanques. Les femelles són una mica més petites.
Jove: Al néixer, els cadells són cecs, pesen d'1 a 1,5 Kg. i ja presenten el ratllat característic. Obren els ulls als 14 dies i són amamantats durant mes i mig.

el cavall

El cavall (Equus caballus, Equus ferus caballus o Equus przewalskii forma caballus) és un mamífer de dimensions mitjanes o grans i de constitució forta i àgil alhora.
Les femelles es diuen egües o eugues i els petits i joves poltres.
El dentat de finitiu consta de 40 peces. Els ullals són rudimentaris i manquen en la femella.
El cap és relativament gros, sostingut per un coll llarg i musculós, i té les orelles petites.
En els cavalls domèstics la crinera és, en general, llarga i gairebé sempre caiguda.
La cua, acostuma a ser llarga.
El crit del cavall és anomenat aïnada o renill.
El cavall, és herbívor , granívor

El tigre

El tigre és el més gran de la família dels félids. Es suposa que els seus orígens són del nord asiàtic i que després va migrar cap al centre i sud d'Asia creuat la serralada del Himalaya. Hi ha dos subespecies principals de tigres, el siberià, que és el més gran amidant entre 1,4 i 2,8 m. de llargària sense incloure la cua que amida entre 69 i 95 cm i pesa entre 180 i 360 Kg. el pelatge és groc amb bandes fosques. El tigre de bengala és més petit, amida fins 3 mts. incloent la cua, pesa entre 180 i 260 Kg. viu en el sud-est asiàtic i centre i sud de la Índia, el color és més intens que el siberià i les bandes són negres, també estan els blancs amb bandes negres , que solen tenir ulls celests. Hi ha un tercer tipus de tigre, el de Sumatra, que és encara una mica més petit i el seu color és més fosc.
Avui, la varietat blanca de tigre que habitava en l'Índia, només pot ser observada en els zoològics. Totes les subespecies de tigres estan considerades com amenaçades, degut sobretot a la destrucció del seu hàbitat per a obtenir més terra dedicada al conreu. El tigre requereix d'un hàbitat amb cobertura vegetal densa i el suficient nombre de preses, en concret rumiants, perquè la seva supervivència quedi garantida.

L' òs panda

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
L'ós panda gegant és un animal gran, que s'assembla a un ós, amb pelatge blanc, llarg, dens i d'aspecte llanós, i amb les potes, les espatlles, les orelles i la zona dels ulls negres. La cua és ampla i curta. L'ós panda és un animal de complexió robusta que medeix 1.80 m de longitud, la cua és només un monyó i pesa al voltant de 135 kg.
És molt conegut el anomenat fals polze del panda, que en realitat és un ós molt desenvolupat i que forma una espècie de sisè dit o ponible als altres cinc. Gràcies a aquest dit pot manipular i agafar amb certa destresa el bambú. Aquest sisè dit es troba a les potes del davant. La resta de les potes té cinc dits amb urpes.
Els queixals són grans i el crani ampli amb ressalts prominents. Els pandes són animals solitaris, es passen la vida principalment al terra, però s'enfilen als arbres quan els gossos els persegueixen. Viuen a Xina, s'alimenten de bambú i es troben en greu perill d'extinció. Hi ha només 1000 exemplars en llibertat i altres 100 a zoos. Estan amenaçats per caçadors furtius o per la matança il·legal, perquè el seu peu és molt codificat

ON VIUEN
L'ós panda habita, concretament a les serralades del Tibet oriental, a altituds de més de 2000 metres. Són animals solitaris, durant la major part de l'any. No hivernen.
El coneixement dels hàbitats dels grups familiars i la supervivència dels joves suposa un repte pels investigadors, encara que se sap que alguns es refugien en caus i forats d'arbres. L'àrea de distribució de l'ós panda està distribuïda en vuit zones.
El medi on habita és terrestre, viu en diversos boscs de bambú i coníferes, boscs freds i humits

la foca

La Foca Comú es natural de les costes de l’hemisferi nord. En l’oceà Pacífic arriba des del mar de Berling asta el Japó y Califòrnia en els Estats Units. En el Atlàntic es natural veure-les al sud de Groenlàndia i en Islàndia, des de la bahía de Hudson asta Carolina del sud en Estats Units, algunes han arribat asta Florida. Al nord d’Europa en les illes Svalbard i Novaya Zemlya, des de les costes del mar Baret asta Portugal. La Foca demostra preferència per les costes protegides; les bahíes, desembocadures dels rius i altres llocs on les corrents no son molt fortes.Normalment té una cria en cada part. El període de gestació es de deu mesos y mig a onze mesos.Donen a llum en la terra.Entre les foques, la Foca Comú es la mes xicoteta. Els mascles aconsegueixen una longitud de 1.3 a 1.9 metres amb un pes de uns 100 kg, encara que alguns ben grans poden pesar el doble. Les femelles me deixen de 1.2 a 1.7 metres amb un pes de 45 a 80 kg. Pes màxim es 130 kg. Te la pell fosca, amb la cara negra fins als ulls i el cos gris amb taques negres.

El dofí

El dofí és un mamífer pero tot i això viu a l'aigua.Els dofins pertanyen a una gran família que conté unes 32 espècies.Entre els exemplars més coneguts trobem el dofí mular molt popular pels seus espectacles a tots els aquaris del món.

Els dofins juntament amb les balenes i les marsopes reben el nom comú de cetacis. Els cetacis són els mamífers que millor s'han adaptat a la vida aquàtica. Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç del seu pes. S'alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques i esmolades. Com les balenes, els dofins respiren per un únic orifici situat al cap (espiracle) i han de sortir a la superfície aproximadament cada dos minuts per agafar aire i tornar a submergir-se. Tenen els pulmons adaptats als canvis de pressió i poden baixar profunditats de més de 300 m.

La reproducció, el dofí mular femella arriba a la maduresa sexual entre els 5 i 12 anys i el mascle entre els 9 i 13 anys.